La força de la ment

2 - 2

Aquest dissabte teníem el partit clau de la temporada, on es decidia el campió de lliga. Nosaltres venim amb desaventatja ja que vàrem perdre 4-2 a l'anada, fet que ens obliga a guanyar per 3 gols. Hem preparat el partit i sabem que serà un repte difícil però que si fem les coses bé, ho podrem aconseguir.
Avui estarem a una pista nova, però amb el recolzament dels familiars que els hem trobat a faltar tota la temporada.

I la força de la ment és el que he demanat a les jugadores per aquest partit. Creure en elles, la predisposició de quan sembla que ho tens tot en contra, i tires endavant. I l'equip així ha sortit. Aportant totes el millor que tenen i una abnegació per portar a aquest equip al màxim. Sortim a pista molt més endollades  que elles i així, al minut 3 , Aina ha superat a la portera rival després de superar en 1x1 a la defensa. Una gran jugada que ens donava ales i ens feia creure encara més en el nostre objectiu.
L' equip continua jugant molt millor que el rival , el qual no xuta a porteria fins al minut 19, i les ocasions són nostres. A la creació de joc estem molt encertades i aconseguim connectar entre les jugadores per poder superar la pressió rival. Tenim més ocasions de gol que no pugen al marcador per molt poc.

Al descans necessitem recuperar l'esforç físic que hem mantingut durant tota la primera part i aportem algun moviment més per sortir millor des de darrera. 
I ens preparem per sortir a la segona part mantenint la mateixa intensitat i aconseguir l'objectiu.

El partit s'iguala una mica més després de portar tot el pes nosaltres i elles arriben més sovint a la nostra porteria. Per la nostra part, tenim ocasions per poder fer el segon , però passen els minuts i sembla que no arriba. Però al minut 38 Aina torna a superar a la portera xutant a l'escaire contrari. Era el 2-0 i els nervis del rival estaven a flor de pell. El Vincit continuava creient i les coses estaven sortint molt bé. El rival demana un temps mort per trencar la dinàmica del partit, però tenim nosaltres la possessió, i això no es pot fer per reglament. Sembla que l'àrbitre també acusa els nervis de ser el primer any que xiula. 
El rival no té un plà B, el cos tècnic no té més idees i l'únic que fa és treure al seu equip titular per no perdre la lliga, però no li donen solucions a les seves jugadores que estan passant pel pitjor moment de la temporada.

El Vincit anirà a morir els 8 minuts que resten de partit.Tenim la lliga a un gol. I arriba el moment que Aina roba la pilota a la tanca rival i marxa sola cap a porteria, quan entra a l'àrea la jugadora li fa penal amb una entrada que la fa caure. L'àrbitre no pita res. Sembla que ho ha vist tothom menys ella, però hem de continuar.

A la jugada següent ens fan falta en l'intent de pressió, no reacciona l'àrbitre i després de 3 rebots ens marquen el 2-1. No ens ho podem creure... Als dos minuts ens fan el 2-2 i s'ens escapa la lliga. 
Els hi dic a les jugadores que hem de seguir creient, però no tenim sort amb les dues jugades que tenim clares i el partit acaba 2-2.

Me'n vaig trist per les jugadores perquè han hagut d'aguantar la cel.lebració del rival davant nostre, però molt orgullós d'un equip que ha crescut molt tot i els entrebancs durant tota la temporada. Falta d'efectius, sense portera i partit rera partit donant tot per l'equip. Aquest equip ha demostrat que hem estat superiors en joc, en educació i en modèstia. Crec que ens ho mereixíem, però no ha estat possible. Em quedo claríssimament amb el meu equip per totes aquestes virtuts i no us canviaria. 
També agrair als pares el suport incondicional i sempre des del respecte. Hem de continuar aprenent i creixent i algun dia el futbol sala ens tornarà el que avui ens ha tret.

Continuem!! Força Vincit!!!