Som un riu que sempre avança: CAMPIONS!

El Vincit aconsegueix emportar-se la lliga davant d’un fort EPSA, en un partit disputat a Nord. 

Ha hagut de passar un dia sencer per poder escriure aquesta crònica, després de la forta ressaca emocional i festiva del conjunt autogestionat del Lliga Jove del Vincit, ara per fi podem tornar a posar els peus a la terra de nou.

Partit decisiu, pel desenllaç de la lliga, partit de cara o creu, una final per les dues entitats que es jugaria en la millor pista possible, Nord pista sintètica un dissabte a les 11:30 sense públic, tot i que van venir dos de l'Europa a veure el partit( per saber si acabaven 2n o 3r) i van durar 5 minuts solament allà.

Un Vincit que comptava de nou amb un gran gruix de la plantilla, amb l'equipació de gala i les baixes de Ratera i Feliu aquest darrer sense justificació prèvia.

Davant nostre EPSA, tot un equip amb majúscules, després de venir a empatar contra l'Europa aquest dijous sabia que solament l'hi servia la victòria per emportar-se el lideratge. A casa seva el conjunt de Sant Martí, va fer un partit horrorós amb una victòria justa pels locals, en una pista petita, però aquest cop els nois de De Jongh sabien que no hi havia excuses per poder desplegar el nostre joc i deixar una bona imatge i un bon resultat per tancar la lliga.

Després d'un bon escalfament, veure la salvació a 2n de l'Infantil del Club a la darrera jornada i una entrada magistralment musical pel túnel de Nord dels visitants Per part del tutor de joc, un vell conegut per tots nosaltres, un clàssic del CEEB, conegut com a "Samu el Xerif" sabríem que el partit estaria ben xiulat per les dues parts.

Primers minuts de partit amb un Vincit seriós en defensa, amb una forta intensitat, ordenats a la pista, tanteig d'ocasions per les dues bandes. Quan el conjunt blanc i blau té la pilota, ens sentim còmodes amb l'esfèric els peus, sense tenir el domini complet, quan ens tocar defensar l'EPSA ens tanquem mitja pista, EPSA no ens crea grans complicacions, algun xut que l'Arnau a porteria pot aturar amb èxit. Després d'un "saque" d'en Vidal-Folch des de la banda va directe els peus de l'Uri que amb el mateix toc entra amb una gran potencia al segon pal de la xarxa per transformar l'1-0 a Nord. Posava justícia el seu sobrenom UriGol, primers crits i alegries pel conjunt local, el partit no podia començar de la millor manera. Una alegria que duraria poc pel conjunt local, perquè l'EPSA fa un pas endavant i un xut creuat rebotar fortuïtament a Pere i entra per l'escaire de la porteria de l'Arnau. Tot i el gol en contra, s'observa un Vincit segur i valent amb pilota, sense crear gaires ocasions però ferms amb la sortida de la pilota. Mentre que l'EPSA ho seguia intentant, però un sòlid Arnau i una bona defensa impedient els gols dels visitants. Rotacions a la banqueta i canvi de dorsals a la pista, per tal de donar minuts a tota la plantilla, Domingo arriba a l'àrea rival i en xut o rebot, és planta la pilota els peus d'Alsina, a l'esquerra de l'àrea que encara no sap com, però aconsegueix endinsar la pilota dins de la porteria. S'enfonsa el temple de Nord amb el 2-1, moments de bogeria i celebració per tornar-nos a posar el capdavant del marcador tornar a donar la responsabilitat del partit a EPSA.

Marxem a la mitja part, amb bones sensacions i bon joc, ofensivament i defensivament, amb el resultat de cara, però saben que encara quedava molt partit, parlem de com defensar de 5, i fer l'últim esforç aquests darrers minuts amb cap, cor i intensitat per evitar perdre pilotes perilloses a les zones baixes.

S'inicia el segon temps, amb un EPSA més fort en defensa, fa un pas endavant en la pressió, i ens juguen de 5, un Vincit ordenat intenta solventar amb èxit el seu joc, ens fem la idea que es farien molts llargs aquests darrers minuts. Comptem amb algun xut llunyà del Vida-Folch i del Fran a porteria rival buida sense èxit. Ens plantem quan faltaven 9 minuts, quan l'EPSA després de la seva insistència i perseverança i moltes ocasions fallades aconsegueix posar el 2-2 al marcador. Gerra d'aigua freda pels locals, minuts negres. Però un Vincit que no volia aixecar el cap aquest cop, transforma ràpidament el 3-2 els peus de l'Uri novament, el resultat ens tornava aCOMPANYar. Cares d'eufòria novament a la banqueta del Vincit contraposaven les cares de pomes agres dels visitants, després d'aconseguir el seu empat. Un Vincit ja superior mentalment es fa amb fort en defensa mentre que EPSA ens segueix jugant de 5, gràcies a la pressió en defensa Oriol torna a robar pilota i a xutar a porteria buida. 4-2, minuts de bogeria total pels locals, en veure el gol de la tranquil·litat quan falten dos minuts pel xiulet final. Ho tenim a tocar. Amb el partit més que decantat, darrers dos minuts per fer els canvis de l'honor i treure a pasturar les vaques sagrades del vestidor a la pista. I novament gràcies a jugar més amb el cor que amb el cap, Alsina posava el 5-2, la cirereta del pastís amb un gol a porteria buida des del mig camp, després d'aconseguir la pilota en un rebot gràcies a la pressió. Que no podrà veure com entra la pilota, perquè el 8 del Vincit, es girarà a celebrar-ho amb les cares de felicitat i alegria del seu equip. Bogeria inesborrable el millor fí de festa desitjat. Nord es fa petit. El Temple dels somnis ja és una realitat amb el xiulet final.

Més que merescuda aquesta lliga pel conjunt del Vincit. El primer equip autogestionat de forma autònoma aconsegueix emportar-se una lliga després d'un any on ens van tancar les portes allà on feia molts anys que entrenavem i a l'octubre ens vam trobar orfes de club.

Salutació amb el rival i felicitació per la feina feta fins aquí, bon ambient i valors sempre per davant. Felicitar a l'EPSA per haver competit fins al darrer partit i haver arribat amb opcions juntament amb l'Europa són els equips que hem perdut els punts, gràcies el seu joc. També menció especial pel tutor de joc que va aconseguir regnar l'esportivitat en tot moment, en un partit que en cap moment es va posar calent i això és tasca d'un bon arbitre.

Partit de traca i mocador pel Vincit, on TOTS hem sumat i hem aportat el màxim per emportar-se la victòria. Orgull d'equip.

I fins aquí aquesta bonica història amb final feliç pel conjunt del Lliga Jove del Vincit, on un grup d'amics, vam formar un equip i aquí és on es reflecteix tot el que passa dins i fora la pista, el clima que es respira i l'ambient que es mou. Un premi per la perseverança per estar molts i molts anys picant pedra, partit darrere partit, sense èxits, anys grisos, golejades rebudes, no aconseguint una lliga que fa anys que mereixem com a equip i com a grup, pel que som més enllà de la pilota. Menció especial a tota la gent que ens ha acompanyat aquest any: a Marta, a Clara, el Jordi, el Guillem i el Josep. 

També s'ha de remarcar que s'ha quedat segon en el semàfor de valors. Segons en el nostre grup i en la suma dels dos grups de la categoria. 

Dimarts 22, es preveu una Nit de Campions, forta, es prega el compromís de tota la plantilla completa, pels actes que s'han preparat per celebrar el campionat de lliga. Un equip de gala, ha de vestir d'etiqueta.