Aleví A

Informació

Edats: 2007
Entrenament: dimarts i dijous 17:20 a 18:20h
Pista: Pista Municipal Parc. Carrer Llull, 1
Partits: Divendres 20:00 hores . Institut Fortpius. Carrer Ausiàs Marc 78

Aquest és l'espai d'informació del Aleví A. Aquí trobareu les cròniques dels partits i podeu deixar comentaris.

Publicat el Dg, 17/06/2018 - 17:46
Aleví A 4 - 2 Escola Pia Sant Antoni

Dissabte era un dia molt especial, la culminació a una temporada excepcional. A vegades es posen adjectius una mica exagerats, jo el primer, però la temporada de l’Aleví A ha estat immillorable, escandalosa i m’atreviria a dir que irrepetible. Dels millors equips que han vestit els colors del Vincit, un bloc forjat des de la base i amb una idea de futbol clarísima. És sense cap mena de dubte el fruit del treball, del projecte, de l’esforç i de l’experiència. La seva extraordinària capacitat humana els permet erigir-se com a un EQUIP i un GRUP sòlid i impenetrable. Afrontem l‘adversitat, els reptes, i el que vingui sense por, amb confiança cega en nosaltres. Crèiem en el que fem i MAI dubtem de qui som i de què som capaços. L’atzar, el rival, la pilota, l’arbitratge… tot afecta al futbol, però durant tot l’any ens hi hem enfrontat i ho hem acceptat tot beneficiant-nos-en per seguir creixent. Experiència a experiència tot superant cada nou repte.

Avui hi erem tots, els 12. Una plantilla llarga dirant molts, per mi la plantilla necessària per aconseguir èxits. 12 egos i 12 persones amb les seves inquietuds, nivells, capacitats, diversitat, entorns, però que saben prioritzar el grup per davant d’ells, des de la convicció que un grup sòlid els ajudarà a créixer individualment. Aquest ha estat el mantra en el que hem insistit des del primer dia i que a dia d’avui el tenim adquirit i és el que som en definitiva. Tothom sap que és important, tothom es sent partícep dels èxits, sabem que tenim rols diferents, però cada un d’aquests rols és IMPRESCINDIBLE per l’èxit final. Sols no fem res, per vencer en partits del nivell dels darrers últims, ens necessitem a tots i donant el nostre 100%, en cada detall, en cada pilota, en TOT.

Avui teníem davant un rival duríssim físicament, amb jugadors alts, ràpids i ben treballats en tasques defensives. Tot i intentar moure pilota des del darrera, com SEMPRE hem fet durant la temporada, ens costava molt, i quan ho aconseguíem Sant Antoni ho trencava amb faltes (fins a 5 en el primer quart). Hi havia poques ocasions, però en l’intercanvi de cops el contrari n’ha sortit victoriós, en una jugada on ens ha mancat contundència. El segon quart no podía començar pitjor, gol en contra en el servei inicial després d’una jugada molt mal defensada. La llosa d’aquest gol ens ha pesat durant la resta de primera part i hem patit per arribar a porta contrària. Tot i això hem sabut defensar-nos i patir en els pitjors minuts, no estàvem fins però ho suplíem amb actitud. El 0-2 era un resultat enganyós davant un Sant Antoni que proposava una bona defensa física i el joc directe com a única arma. Ara bé el poc que feien ho feien bé. Ja ens havíem trobat en situacions similars en eliminatòries passades, i l’ambient a la mitja part era de relativa calma i confiança tot i la decepció evident. El rival era terrenal i fins i tot sabíem que inferior. Calia posar la sisena i confiar en nosaltres com sempre hem fet.

I de nou ho hem fet. Portant el pes del partit, amb un Marc i Asier en mode pletòric i una defensa coral molt més agressiva. Al voltant del minut 24 arribava el gol d’Asier, i de nou les pors per el contrari. El Vincit d’espertava de nou, l’Aleví A estava llest per tornar a remuntar. Les cares nostres així ho deien: hem despertat, prepareu-vos! El gol de l’empat de Marc, una nova mostra del bon joc de l’equip: bons moviments, talls sense pilota per marcar un gol en construcción ofensiva. L’assistència d’Asier i el gol de Marc ambdós amb cames “dolentes”! Senzillament brutal!

2-2 i darrers 10 minuts! Empat al marcador però sensacions totalment contraposades. Sant Antoni ha tret tota l’artillería, però no els ha estat suficient. El premi era per un Vincit crescut i amb una convicció ferma en que la final era seva. Jan anotava un golàs de córner i posava al Vincit per davant a 6 minuts pel final. A partir d’aquí hem decidit conservar el marcador i defensar amb ungles i dents la nostra proteria. Ferms i sòlids, erem un autèntic mur contra el que topava el rival, i quan hi havia una mínima escletxa Pol s’encarregava de mantenir-nos ferms. Semblava que tocaria patir fins al darrer minut, però Jan ha aporfitat una bona recupració de Bernat per encara sol el porter i anotar el definitiu 4-2. A partir d’aquí hem continuat defensant i no hem deixat escapar una victoria que sabíem nostre des del 2-1 d’Asier.

L’explosió, l’extasi, la catarsi, ha estat brutal. El patiment, l’esforç, l’alegria, tot es barrejava amb crits, abraçades, bots... Es podria definitir com a felicitat extrema envoltada d’un còctel indescriptible d’emocions. Havíem patit, havíem dubtat, però lluitat i cregut a la vegada. Els tres partits s’ha hagut de remuntar I això requereix d’una voluntat i una actitud máxima, això és ser un GUANYADOR com sempre els dic! Mai esperem que ens regalin res, ni esperem que la fortuna ens afavoreixi, només competim i competim fins al darrer alè. Un orgull indescriptible poder formar part d’aquest equip. Només puc donar les gràcies perquè ells, pares i club m’hi vulguin partícep. I en especial de nou als pares, que han confiat en mi. I ho han fet involucrant-s’hi el just i necessari, un fet que a vegades costa molt. A vegades com a entrenador he pres decisions que no han estat justes o potser discutibles, però no he rebut CAP queixa per part de CAP pare. Vivim en una societat en constant comparació i purament quantitativa: x gols, x minuts… I egoista: el meu fill, el que li passa, el que la resta de nens el burxen, etc… No ha estat el cas, han confiat cegament en mi i en la gestió de l’equip. Saben que busco el millor per cada un d’ells, tot pensant en el grup. Poder treballar així és un autèntic luxe i és part de l’èxit d’aquest Aleví A. Per tant, moltíssimes gràcies!!! Ara només queda guadir, i aprofitar un estiu més que merescut. I la temporada que ve més i millor, amb energía i voluntad de seguir jugant, competint, enforntant-nos a reptes, adversitats, victòries, derrotes, en defintivia: viure!!!!

 

Comentaris enviats: 0