Divendres vam jugar l'últim partit de la temporada. La classificació estava molt igualada, així que el resultat d'aquest partit podia marcar la diferència.
Només teníem dos canvis, cosa inusual. Vam començar molt bé, jugant amb pilotes llargues. Funcionava, però la portera ho parava tot. Vam tenir moltes oportunitats i cap encert, cosa que ens va desanimar molt. El rival, en canvi, va saber aprofitar les poques oportunitats que va tenir. Ens van marcar un parell de gols tontos i un molt bon gol d'una jugada de corner on no estàvem atents.
La falta de gols ens va desanimar, tot i que no ho estàvem fent malament, ens vam estancar en intentar sortir per dalt amb pilotes llargues, al principi funcionava molt bé, però de seguida hi van posar remei i nosaltres no vam saber canviar la tàctica.
Cap al final van arribar dos gols que van disminuir la diferència entre els dos equips, però de seguida ens en van posar dos més i van sentenciar el partit.
La veritat és que el partit va ser un reflex de la temporada. Poc joc en equip, pilotes llargues, falta d'intensitat i motivació quan les coses comencen a anar malament. Cal confiar en els companys, passar la pilota i tenir paciència. No podem convertit el partit en una sèrie de contraatacs sense pausa.
Quan els partits ens anaven bé, tots estàvem contents, jugant bé i en equip, com en realitat sabem fer. Però en el moment en que es gira el marcador ens canvien les cares a l'instant. En lloc d'assumir el repte de millorar i superar-nos ens rendim. Només en sagrada guanyar i atacar. Malament! Cal assumir els propis errors i no donar les culpes a altres factors o als companys!
Tot i així s’ha de dir que hi ha hagut molts moments en que tot això no ha existit. Partits i moments en que l’equip s’ha unit i ha demostrat el que era i el que sap fer. El que falta és potenciar més aquestes situacions, perquè la balança s’inclini més cap aquest costat que cap a l’altre!