Pre-Aleví A

Informació

Edats: 2011
Entrenament: Dimarts i dijous de 18:00 a 19:00h.
Pista: Poliesportiu Estació del Nord. Carrer Nàpols 42
Partits: Divendres 18:00 h. Pista Municipal Parc. Carrer Llull,1

Aquest és l'espai d'informació del Pre-Aleví A. Aquí trobareu les cròniques dels partits i podeu deixar comentaris.

Publicat el ds., 19/06/2021 - 19:07
RMSI 2-3 Pre-Aleví A

CAMPIONS !

 

Partit de cara o creu pel desenllaç de la lliga pel conjunt del Vincit aquest dissabte a primera hora a l'Upper diagonal. Comptem amb la baixa de l'Aran per afrontar el matx.

 

Davant nostre l'escola RMSI, que arribava amb les mateixes opcions que nosaltres per emportar-se el lideratge.

 

Inici del partit tanteig d'ocasions sense un clar dominador, ja veiem de primeres que el rival d'avui és el més fort que ens hem trobat, nosaltres amb la pilota els peus no tenim gaires idees, triangulem poc, mentre que el RMSi avisa amb algun xut potent a la nostra porteria. Des del primer quart ja es veu quina actitud té l'entrenador des de la banqueta crits despectius als seus jugadors i constant repliques a l'àrbitre amb cada decisió xiulada pel tutor de joc. El partit estar tens per les dues bandes.

 

Ens plantem en el segon quart, els locals començant a desplegar el seu joc amb èxit i a buscar el mig amb el tall del seu cierre, nosaltres poc ordenats en defensa, compten amb les seves ocasions que no aconsegueixen materialitzar, mentre que un Vincit molt anàrquic arriba amb compte gotes a la seva àrea, però les poques que tenim les aprofitem i Miguel obre la llauna amb el 0-1, que duraria poc en el marcador perquè en pocs instants RMSI fa l'1-1 per posar justícia el marcador. El partit segueix en una alta intensitat i en tot el que representa dins i fora de la pista, faltes xiulades a favor i en contra pels dos equips i crits constants des de la grada local.

 

Arribem a la mitja part, nerviosos a causa de tots els fets que envolten el partit, així i tot l'entrenador parla de no generar riscos a sota i sempre sortir amb pilota llarga des de porteria.

 

El Tercer quart, un Vincit més dominador amb la pilota, però poc clar amb les idees de joc, aconsegueix a dormir una mica el partit amb pilota, mentre que el cansament físic a les cames per part dels visitants es comença a notar. Els visitants segueixen compta'n amb moltes ocasions, que entre l'Hèctor, pals i cames nostres aconsegueixen evitar el seu gol. Novament Miguel, aconsegueix posar el 2-1 a l'electrònic i el 3-1 consecutivament. En aquest quart ha estat expulsat l'entrenador rival per dues grogues consecutives, després de les rèpliques constants a les decisions del col·legiat. Primer cop que en 10 anys que porto com a míster que veig aquesta situació en categories com aquestes.

 

Últim quart, per tenir cap i saber jugar els darrers minuts a favor nostre, evitar pèrdues a darrere i jugar més amb cap que amb el cor. Minuts que poc és jugar per les dues bandes un Vincit nerviós amb pilota que ens crema els peus evitar qualsevol jugada perillosa en defensa i RMSI fa un pas més en la pressió i aconsegueixen el 3-2 per tenir opcions encara els darrers minuts. A causa dels nervis els crits constants de la grada visitant en qualsevol contacte pels dos equips i els crits de la grada visitant d'ànims, poc futsal amb pilota es juguen els darrers minuts, que amb el xiulet final posava el 3-2 definitiu i el campionat en mans del Vincit.

 

Posteriorment en finalitzar el partit, situacions força desagradables han passat, on el públic local ens ha replicat jugades de dins del partit entre els pares locals, finalment hem hagut de marxar ràpidament per evitar que la cosa anés a més. Situacions com aquesta en fet que la celebració hagi quedat desglaçada, però posteriorment a fora hem pogut celebrar com calia. Avui ha estat d'aquells partits, que com a entrenador t'agafen ganes de mig partit agafar i marxar tots per mostrar més evidència que amb aquestes actituds que envolten els nens no s'hauria de jugar. També s'ha de remarcar el gran joc del rival dins de la pista, on ha estat el rival que ens ha jugat més de tu a tu en tota la lliga.

 

Per fi, campions de lliga. Avui s'ha posat punt final a la temporada més atípica de la història entre extraescolar si, extraescolars no, mascarets etc.. On hem aconseguit assolir l'objectiu que ens havíem proposat. És fàcil de dir, però no de realitzar, hem guanyat: 8 partits consecutius ( amb tot el que significa: alguns més complicats i altres més fàcils), 59 gols a favor 24 en contra. 

Més enllà dels nombres positius, crec que hem d'anar un pas més i destacar el que hem creat en 3 anys: Jugadors, Mares i Pares, entrenador i club: sumem un mateix bloc amb els mateixos objectius compartits, més enllà del que passa dins de la pista. Això és el millor record que ens podem emportar, amb la victòria d'avui i en cas de derrota també: És inesborrable el clima que es respira, quan veus que els pares deixen treballar a l'entrenador lliurement respectant les seves decisions, el seu espai, però sent perseverants i acompanyar-nos allà on faci falta, sense poder ni veure el partit. Aquesta confiança màxima cap a l'entrenador dóna una gran llibertat de saber que els pares, club i entrenador ramem cap a la mateixa direcció.

 

Quan d'aquí 3-4 anys, uns marxin perquè estan jugant a bàsquet, altres ho deixen perquè s'ent cansat i altres segueixen el club, estic segur que jugadors i pares inclosos, portaren aquesta bonica experiència dins dels seus records.

 

No volia acabar aquesta darrera crònica, sense mencionar l'enorme talent que té el meu equip dins i fora del camp. Aquesta lliga posa justícia a tres anys de molts entrenaments, moltes pissarres, moltes xerrades, moltes cròniques, moltes jugades assajades sense èxit, treballar molt la defensa , l'atac, moments d'esbroncades entre setmana, tocs d'atenció per comportaments no adequats i òbviament molts moments d'alegries i felicitats compartits junts. Crec que és important destacar això que no es veu en els partits per reflectir la feina que hi ha darrere si t'impliques en un equip, més enllà de la pilota i fas servir el futbol com a eina de transformació de valors i et sents un més de l'equip. Evitant interposar les teves idees perquè ets una autoritat davant d'ells, sinó explicar el perquè de les coses, fer reflexionar el jugador perquè sigui crític i tingui l'autonomia de decidir que fer amb la pilota en el camp.

 

També molt content per acabar guanyant el semàfor de valor.

 

Nois molt orgullós de vosaltres! FELICITATS amb majúscules estic molt content per haver arribat fins aqui amb vosaltres! Us estimoheart

Imatges:
Comentaris enviats: 0